A veure si aquesta vegada dura més que les últimes.
Quasi un any després i enmig d'aquesta setmana repressiva i de paranoia, torno a escriure. Han detingut primer a la S., enmig de la càlida tarda vallesana, quan portava a la M. a l'estació. Grans persones, totes elles. Amigues de les seves amigues i molt bona gent i acollidora. A la Z. l'han detingut quan, després d'una trucada dels Mossos d'Esquadra notificant la detenció de la S. li han dit on es trobava. Òbviament, Z. ha anat a buscar S. I se l'han quedada. Paranoia Puiginana, entre copa de cava i cops a l'espatlla, parafrasejant l'amic D.F. I mentrestant aquí, al Vallès Central, sabent d'amics tancats a comissaria i sense poder-hi fer res. Sabent que en queden 14 al carrer que en breu correran la mateixa sort que S. i que Z. I qui sap si els coneixerem.
Alhora, a Lleida, un rapero ha estat detingut per 'apologia del terrorisme'. Ràpidament cap a Madrid, cap i casal de la repressió. Aquest, per comunista.
Tot això, i com està el pati, és el que m'ha fet tornar a escriure. Qui sap el que dura, aquesta paranoia. Necessitat d'expressar, d'explicar i d'esbombar al món que tot plegat és una gran mentida. Que jo venia aquí a viure! I que em trobo, des de gairebé la meitat de temps que estic en aquest món, protestant.
I és la rebel·lía el que ens fa dignes de seguir sent, de no creure, de seguir reivindicant que les ganes de viure són nostres. Que per moltes retallades, per molts Mossos, per molta repressió, no ens fareu creure, ni ens fareu canviar aquestes ganes. De viure, i de viure com volem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada